L'eficiència energètica en comunitats de propietaris ha deixat de ser un debat tècnic per convertir-se en una prioritat econòmica. Amb la factura de la llum i el gas pesant cada cop més en els pressupostos comunitaris, cada cop més juntes de veïns es plantegen actuacions d'aïllament, climatització eficient o generació pròpia d'energia. La bona notícia és que el 2026 el marc normatiu s'ha mogut en la direcció correcta: és més fàcil aprovar instal·lacions renovables, hi ha més termini i més percentatge d'ajuda per rehabilitar, i el propi certificat energètic s'està modernitzant. Repassem les claus perquè la teva comunitat prengui decisions informades.
Menys traves per aprovar renovables en junta
Un dels frens històrics de les comunitats a l'hora d'instal·lar plaques solars, aerotèrmia o geotèrmia era el consens veïnal, ja que aquestes obres solien requerir majories elevades i llargues negociacions. Això ha canviat de forma rellevant: el Reial decret llei 7/2026, aprovat el 20 de març de 2026, redueix a un terç la majoria necessària en comunitats de veïns per instal·lar renovables, en línia amb el que ja recollia l'article 17.1 de la Llei de Propietat Horitzontal per a sistemes d'aprofitament d'energies renovables. A més, es requereix el vot favorable d'1/3 dels propietaris que representin 1/3 de les quotes de participació per aprovar instal·lacions d'autoconsum, i els qui no votin a favor no estan obligats a participar econòmicament en el projecte ni a beneficiar-se'n. Aquesta rebaixa de majories facilita molt el tràmit en comunitats on abans bastava un sol veí contrari per bloquejar la instal·lació durant anys.
Autoconsum col·lectiu: més abast i menys paperassa
L'autoconsum col·lectiu amb plaques solars és, juntament amb l'aerotèrmia, l'actuació estrella dels últims mesos. La normativa ha ampliat de forma notable les seves possibilitats: el mateix Reial decret llei 7/2026 amplia la distància màxima per a l'autoconsum col·lectiu de 2 a 5 km, crea la figura del gestor d'autoconsum i prorroga les deduccions de l'IRPF i la llibertat d'amortització per a empreses fins al 31 de desembre de 2026. En la pràctica, això significa que una comunitat ja no depèn de tenir coberta pròpia disponible: pot compartir una instal·lació situada en un local, un edifici municipal o una nau propera, sempre que estigui dins d'aquest radi.
A més, la figura del gestor d'autoconsum centralitza els tràmits i evita que cada veí hagi de negociar per separat amb la distribuïdora, cosa que simplifica notablement la gestió quan diversos subministraments comparteixen una mateixa instal·lació. En el terreny fiscal, les condicions també milloren: el 10% de deducció en IRPF per a instal·lacions individuals puja al 20% si és en comunitat de propietaris, amb una base de fins a 5.000 € a l'any. Tot i així, convé recordar una dada que continua sent un repte: Espanya és un país de pisos, amb el 70% de la població residint en habitatges plurifamiliars, però només l'1% de les instal·lacions d'autoconsum corresponen a modalitats col·lectives. El marge de creixement és enorme, i les comunitats que es moguin ara podran aprofitar millor les ajudes i deduccions vigents.
Aerotèrmia: l'alternativa a les calderes comunitàries de gas
En edificis amb calefacció i aigua calenta centralitzades, la substitució de la caldera de gas per un sistema d'aerotèrmia és una de les decisions amb més impacte en el confort i en la factura energètica. Per a les comunitats amb els serveis de calefacció i aigua calenta sanitària centralitzats, l'estalvi energètic i el subministrament són clau, i moltes estan substituint les seves calderes de gas per sistemes d'aerotèrmia, una alternativa eficient i rendible per a calefacció, refrigeració i ACS. Hi ha dos enfocaments principals:
Instal·lació centralitzada: es basa en un o diversos equips d'aerotèrmia que donen servei a tot l'edifici des d'una sala tècnica comuna, des d'on es distribueix l'energia a cada habitatge, normalment amb comptadors individuals de consum.
Instal·lació individualitzada: més senzilla d'executar en edificis sense infraestructura prèvia, encara que és més ràpida d'implantar i permet independència total, per la qual cosa en edificis sense infraestructura prèvia moltes vegades s'opta per solucions individuals, encara que a llarg termini no siguin tan eficients com una instal·lació col·lectiva ben plantejada.
La rendibilitat depèn molt del punt de partida de l'edifici: l'amortització sol ser més lenta que en el cas d'una instal·lació fotovoltaica, però l'estalvi a mitjà i llarg termini és significatiu, especialment si l'edifici ja compta amb un sistema de calefacció o refrigeració centralitzada. Abans de decidir, convé comptar amb un estudi tècnic independent que compari escenaris i calculi el retorn real per a la teva comunitat. En el directori de professionals de ForConnect pots trobar instal·ladors especialitzats en climatització i energies renovables que ja han acompanyat altres comunitats en aquest tipus de projectes.
Rehabilitació energètica: finestra d'ajudes oberta, però amb data límit
Si la teva comunitat planteja actuar sobre façana, coberta o finestres, aquest és un bon moment per fer-ho, encara que els terminis no són indefinits. A Barcelona, per exemple, les actuacions han d'acreditar una reducció mínima del 35% en demanda energètica i del 30% en consum d'energia primària no renovable, i les sol·licituds a la ciutat es poden tramitar fins al 30 de juny de 2026 a través del Consorci de l'Habitatge. En el conjunt de Catalunya, les ajudes poden cobrir entre un 30% i un 80% del cost, depenent de l'estalvi energètic aconseguit i del programa actiu en el moment de la sol·licitud, i la quantia sol estar vinculada directament a la millora de la qualificació energètica que s'aconsegueixi. Requisits habituals que convé tenir resolts abans de sol·licitar:
Disposar de la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) aprovada o en tràmit, i acreditar la reducció de consum d'energia primària no renovable mitjançant certificat energètic abans i després de l'obra.
Comptar amb un projecte tècnic redactat per un professional competent i amb l'acord de comunitat
corresponent.
Verificar la compatibilitat entre diferents línies d'ajuda, ja que algunes convocatòries municipals poden ser incompatibles entre si a nivell d'habitatge individual.
Trobar l'arquitecte, aparellador o empresa de rehabilitació adequada marca la diferència entre una sol·licitud ben preparada i una denegada per manca de documentació. Sol·licitar diversos pressupostos a través de la plataforma de sol·licitud de ForConnect ajuda a comparar propostes tècniques i econòmiques abans de portar la decisió a junta.
El certificat energètic també es modernitza
El certificat d'eficiència energètica de l'edifici continua sent la porta d'entrada obligatòria per accedir a subvencions i per justificar millores davant l'administració, però la seva gestió està canviant aquest any. D'una banda, es reforça el control sobre qui pot emetre'l: des del 23 de juliol de 2026, l'acreditació dels tècnics es basa en un sistema que combina titulacions, formació i qualificacions professionals, a més d'una declaració responsable, i els professionals queden incorporats a un sistema de registre i control. D'altra banda, canvia la documentació tècnica: fins al 29 de setembre de 2026 seguiran sent aplicables els models actuals, i des del dia 30 els tècnics i entitats que elaboren, revisen o registren certificats hauran de treballar amb la nova documentació. Per a les comunitats ja amb certificat en vigor, la tranquil·litat és que no hi ha obligació de renovar-lo de cop: la resposta és no, els certificats que ja es trobin vigents continuaran sent vàlids fins que expiri el seu període de vigència, tret que es realitzin reformes importants que aconsellin emetre'n un de nou. Això sí, convé recordar que un certificat d'eficiència energètica té, amb caràcter general, una validesa màxima de deu anys, i quan la qualificació obtinguda és G, la seva vigència màxima és de cinc anys, per la qual cosa revisar la data de caducitat hauria de formar part del manteniment documental habitual de qualsevol finca.
Com començar sense bloquejar la junta
L'experiència de moltes comunitats demostra que la major barrera no és tècnica ni econòmica, sinó de consens veïnal. Per avançar sense eternitzar el procés:
Encarrega un estudi energètic previ que compari aïllament, aerotèrmia i autoconsum col·lectiu segons les necessitats reals de l'edifici.
Presenta en junta escenaris amb xifres d'estalvi estimat i terminis d'amortització, no només el cost inicial.
Aprofita que la majoria exigida per a renovables s'ha reduït a un terç de propietaris i quotes, cosa que agilitza la votació.
Sol·licita diversos pressupostos a professionals acreditats abans de decidir, per comparar solucions tècniques equivalents.
L'eficiència energètica ja no és només una qüestió ambiental: és estalvi directe en la quota mensual i revalorització de l'edifici a mitjà termini. Si la teva comunitat vol fer el pas amb garanties, en el directori de ForConnect trobaràs professionals especialitzats en aïllament, climatització i energia solar, i a través del nostre formulari de sol·licitud de pressupost podràs comparar propostes reals sense dependre del boca-orella.