L'eficiència energètica en comunitats de propietaris ha deixat de ser un gest ambiental per convertir-se en una fulla de ruta amb dates, normativa i, sobretot, estalvi real en la factura. El punt de partida ja no és triar una tecnologia concreta, sinó entendre com encaixen entre si el certificat energètic, l'aïllament de l'envoltant, l'aerotèrmia centralitzada, l'autoconsum col·lectiu amb plaques solars i els programes de rehabilitació energètica disponibles a cada territori, amb Barcelona i Catalunya com un dels escenaris més actius del país.
El certificat d'eficiència energètica: el diagnòstic que marca la resta de decisions
Qualsevol comunitat que vulgui millorar la seva eficiència hauria de començar pel certificat d'eficiència energètica de l'edifici, perquè ja no és només un tràmit per vendre o llogar un pis. El certificat ja no és només un paper per vendre o llogar un pis, sinó la clau de les ajudes a la rehabilitació i de les deduccions fiscals per eficiència energètica. A això s'afegeix un canvi de fons impulsat des d'Europa: abans del 29 de maig de 2026, els sistemes de certificació energètica dels edificis han d'adaptar-se a una nova escala comunitària que utilitzarà les lletres de la "A" a la "G", on la lletra "A" correspondrà als edificis de zero emissions, i la lletra "G" als menys eficients del parc nacional. La conseqüència pràctica és important per a molts blocs residencials antics: els edificis amb qualificacions energètiques F i G hauran de ser objecte de rehabilitació obligatòria abans de 2030. A més, convé recordar que per a aquells immobles que obtinguin una qualificació energètica G, la validesa màxima es redueix a 5 anys, enfront dels deu anys habituals, la qual cosa obliga a revisar abans l'estat de l'edifici. Demanar aquest diagnòstic a un tècnic competent és el primer pas abans de convocar qualsevol junta per parlar d'obres de millora.
Aïllament de l'envoltant: la base abans de qualsevol instal·lació
Abans de pensar en nous equips, l'envoltant de l'edifici —façanes, cobertes, finestres i ponts tèrmics— determina quanta energia es perd o es reté. Una façana mal aïllada pot anul·lar bona part de l'estalvi que després es busca amb un sistema de climatització més eficient o amb plaques solars. Per això, en molts projectes de rehabilitació energètica l'ordre lògic és: primer reduir la demanda (aïllament, fusteries eficients, segellat de ponts tèrmics) i després dimensionar la generació o la climatització en funció d'aquesta demanda ja reduïda. Aquesta seqüència evita sobredimensionar instal·lacions i millora el retorn de la inversió per a tota la comunitat.
Aerotèrmia centralitzada: quan el canvi de climatització és col·lectiu
En edificis amb calefacció o aigua calenta centralitzada, substituir una caldera col·lectiva obsoleta per un sistema d'aerotèrmia comunitària sol ser una de les decisions de major impacte en la factura energètica global de l'immoble. A diferència d'una instal·lació individual, aquí entren en joc variables pròpies de la comunitat: l'espai disponible per a les unitats exteriors, el repartiment de costos entre propietaris, la compatibilitat amb la xarxa de distribució interior existent i la necessitat d'un estudi tècnic previ que confirmi l'estalvi esperat. Abans de sotmetre la proposta a votació, convé comptar amb pressupostos comparables i una anàlisi específica per a l'edifici, quelcom que un directori de professionals especialitzats en climatització i eficiència energètica pot facilitar de forma ordenada.
Autoconsum col·lectiu amb plaques solars: el que canvia el 2026
L'autoconsum col·lectiu permet que diversos habitatges d'un mateix edifici comparteixin l'energia generada per una única instal·lació fotovoltaica, quelcom especialment útil en comunitats sense cobertes individualitzables. La normativa ha fet un salt rellevant aquest any: el RD-llei 7/2026 dedica un bloc específic a l'autoconsum i les comunitats energètiques, i la distància màxima per a autoconsum col·lectiu a través de xarxa puja de 2 a 5 km per a instal·lacions de fins a 5 MW, la qual cosa obre la porta a projectes que abans resultaven inviables. Per aprovar aquest tipus d'instal·lació en junta, n'hi ha prou amb un terç dels propietaris que representin almenys un terç de les quotes de participació, una majoria més accessible que abans. A nivell econòmic, els propietaris d'habitatges en edificis residencials on s'instal·li autoconsum poden deduir-se el 20 per cent del que paguin per la instal·lació, amb una base màxima de 5.000 euros a l'any, i segons algunes estimacions cada habitatge podria estalviar entre 180 i 260 € a l'any en la seva factura, segons el consum. Són xifres orientatives que convé contrastar sempre amb un estudi tècnic propi abans de decidir.
Rehabilitació energètica a Barcelona i Catalunya: un moment actiu
Catalunya està impulsant de forma visible el debat sobre la millora energètica del parc edificat existent. L'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha organitzat un curs sobre edificis d'energia positiva dirigit a professionals del disseny, la construcció, la rehabilitació i la gestió energètica, la primera sessió del qual va abordar l'adaptació de la normativa europea sobre eficiència energètica i les estratègies de rehabilitació residencial a Catalunya. En paral·lel, hi ha vies de finançament actives per a comunitats de propietaris que vulguin dur a terme una rehabilitació energètica d'edificis a Barcelona, canalitzades principalment a través del Consorci de l'Habitatge i els fons europeus, encara que moltes d'aquestes convocatòries tenen terminis d'execució ajustats al llarg de 2026, per la qual cosa convé informar-se de les condicions vigents abans de planificar l'obra. El procediment habitual passa per partir del certificat energètic inicial, encarregar un projecte tècnic que quantifiqui l'estalvi esperat i presentar la sol·licitud abans del tancament de cada convocatòria.
Com avançar sense perdre l'ordre de prioritats
- Sol·licitar el certificat d'eficiència energètica actualitzat per saber el punt de partida real de l'edifici.
- Prioritzar l'aïllament de façanes, cobertes i fusteries abans d'invertir en nous equips.
- Avaluar si l'aerotèrmia centralitzada és viable tècnica i econòmicament per a l'edifici.
- Estudiar l'autoconsum col·lectiu amb plaques solars tenint en compte les noves majories i distàncies permeses.
- Revisar les ajudes vigents a cada comunitat autònoma abans de tancar el pressupost final.
Cada comunitat de propietaris té necessitats diferents, i combinar correctament aïllament, aerotèrmia, autoconsum col·lectiu i rehabilitació energètica exigeix professionals que treballin de forma coordinada. A ForConnect pots consultar el nostre directori de professionals de confiança especialitzats en eficiència energètica, o sol·licitar pressupost perquè la teva comunitat rebi propostes adaptades al seu edifici i a les ajudes disponibles a la teva zona.