Una façana que necessita rehabilitació, habitatges que perden temperatura ràpidament a l'hivern, excés de calor a l'estiu o unes instal·lacions amb un consum energètic elevat. Quan aquests problemes coincideixen en un mateix edifici, plantejar una rehabilitació energètica de la comunitat de propietaris pot permetre anar més enllà de reparar desperfectes i millorar el comportament de l'edifici durant les pròximes dècades.
La principal barrera acostuma a aparèixer quan arriba el pressupost. Una rehabilitació integral representa una inversió important i no totes les famílies tenen la mateixa capacitat econòmica. Per això, abans de descartar un projecte pel seu cost inicial, convé estudiar què s'ha de rehabilitar, quin estalvi es pot aconseguir i quines vies existeixen per reduir o finançar la inversió.
Què inclou una rehabilitació energètica d'un edifici?
Rehabilitar energèticament no significa simplement reparar una façana deteriorada. L'objectiu és actuar sobre els elements de l'edifici que condicionen el seu consum i aconseguir que necessiti menys energia per mantenir unes condicions adequades de confort.
Una de les intervencions més habituals és la millora de l'envolupant tèrmica, és a dir, dels elements que separen l'interior de l'exterior: façanes, cobertes, tancaments i altres punts pels quals l'edifici pot perdre o guanyar calor.
També es poden plantejar actuacions sobre les instal·lacions tèrmiques, sistemes de climatització o la incorporació d'energies renovables.
L'IDAE identifica precisament la millora de l'envolupant i de les instal·lacions tèrmiques entre les principals tipologies d'actuacions de rehabilitació energètica. L'objectiu és reduir el consum d'energia final i les emissions associades als edificis.
Per tant, dues comunitats amb edificis aparentment similars poden necessitar intervencions molt diferents.
Quant costa rehabilitar energèticament una comunitat?
No existeix un preu únic que permeti respondre aquesta pregunta amb rigor.
El pressupost depèn de factors com la superfície de l'edifici, l'estat de conservació, el sistema constructiu, l'actuació sobre façanes i cobertes, les instal·lacions existents, l'accessibilitat de l'obra i el nivell de millora energètica que es vulgui aconseguir.
Per això, valorar una rehabilitació exclusivament a partir d'un preu per metre quadrat pot portar a conclusions equivocades.
La comunitat hauria de començar amb una diagnosi tècnica que permeti identificar on es produeixen les principals ineficiències i quines actuacions ofereixen una millor relació entre inversió, estalvi i millora de l'edifici.
Aquesta anàlisi és especialment important quan la comunitat ja ha d'afrontar una obra important. Si s'ha d'intervenir en una façana deteriorada, per exemple, pot ser un bon moment per estudiar si és tècnicament i econòmicament convenient incorporar una millora de l'aïllament.
El pressupost de l'obra no sempre és el cost final per als propietaris
Aquest és un dels conceptes més importants abans de portar una rehabilitació a junta.
La xifra del pressupost explica quant costa executar el projecte, però no necessàriament quant acabarà assumint cada propietari.
Segons les característiques de l'actuació i les convocatòries vigents en cada moment, poden existir mecanismes que redueixin l'esforç econòmic: subvencions públiques, instruments vinculats a l'estalvi energètic o solucions de finançament.
Per això, una comunitat no hauria de decidir si una rehabilitació és viable únicament mirant la primera xifra del pressupost. Cal calcular el cost net estimat després d'analitzar totes les vies disponibles.
Ajudes a la rehabilitació: cal comprovar quines estan realment vigents
Els programes públics dels últims anys han impulsat actuacions destinades a reduir el consum energètic dels edificis. L'IDAE manté informació específica sobre els diferents programes de rehabilitació energètica i les actuacions que poden ser objecte d'ajuda.
Però hi ha un error que una comunitat ha d'evitar: donar per fet que una subvenció vista fa mesos a internet continua disponible en les mateixes condicions.
Les convocatòries poden tenir terminis, pressupostos, requisits tècnics i beneficiaris diferents. Alguns programes anteriors ja consten com a convocatòries tancades, mentre que altres línies tenen una aplicació territorial o sectorial concreta.
Per això, abans d'aprovar una obra condicionada a una ajuda determinada, l'administrador i la comunitat haurien de verificar la convocatòria aplicable, els terminis i els requisits en fonts oficials.
Què són els Certificats d'Estalvi Energètic (CAE)?
Els Certificats d'Estalvi Energètic, coneguts com a CAE, introdueixen una altra variable interessant en el finançament de les actuacions d'eficiència energètica.
Un CAE acredita un estalvi d'energia final aconseguit després d'executar una actuació d'eficiència energètica. El sistema està regulat a Espanya pel Reial decret 36/2023 i continua operatiu dins del Sistema Nacional d'Obligacions d'Eficiència Energètica. Per a 2026, el Ministeri per a la Transició Ecològica manté expressament la possibilitat que els subjectes obligats compleixin part de les seves obligacions mitjançant la liquidació de CAE.
Explicat de manera senzilla: determinades millores que aconsegueixen un estalvi energètic verificable poden generar un valor econòmic addicional.
Això fa que, quan es projecta una rehabilitació, sigui interessant estudiar els CAE des del principi i no quan l'obra ja està completament definida.
Els CAE substitueixen les subvencions?
No. Són mecanismes diferents.
Una subvenció és una ajuda pública subjecta a unes bases, uns requisits i una convocatòria determinada. El CAE, en canvi, està relacionat amb l'estalvi energètic que genera una actuació i amb el sistema estatal creat per certificar aquests estalvis.
La compatibilitat concreta amb altres ajudes o mecanismes s'ha d'analitzar en cada projecte.
Per a una comunitat, l'important és entendre que el finançament d'una rehabilitació no s'hauria d'estudiar des d'una única via.
La visió d'EFFIC: plantejar la rehabilitació de manera integral
Aquí és on l'experiència d'empreses especialitzades pot resultar especialment útil.
EFFIC treballa com a gestor de rehabilitació d'immobles, especialment en projectes vinculats a l'eficiència energètica, i incorpora dins de la seva proposta la gestió integral del procés i les possibilitats associades a l'estalvi energètic.
La companyia declara més de 50.000 projectes realitzats, presència en més de 3.000 municipis i més de 20 anys d'experiència.
També treballa específicament amb el sistema CAE com a mecanisme per transformar els estalvis energètics generats per determinades actuacions en un retorn econòmic.
Aquest enfocament permet plantejar una pregunta diferent davant una obra: en lloc de preguntar únicament “quant ens costarà rehabilitar l'edifici?”, preguntar també “quin serà el cost final per a la comunitat després d'analitzar totes les opcions disponibles?”.
Què hauria de comparar una comunitat abans d'aprovar el projecte?
Comparar tres pressupostos mirant únicament la xifra final és insuficient en una rehabilitació energètica.
La comunitat hauria de comprovar que les diferents propostes contemplen un abast equivalent: materials, superfície d'actuació, solució constructiva, gestió de residus, mitjans auxiliars, honoraris tècnics, terminis, garanties i actuacions complementàries.
També és important que quedin clares les millores energètiques previstes i com es justificaran.
Una oferta inicial més barata pot deixar de ser-ho si exclou partides que apareixeran posteriorment. I una proposta amb una inversió superior pot resultar més interessant si aconsegueix una millora energètica més significativa o facilita l'accés a mecanismes de reducció del cost.
Quan convé plantejar una rehabilitació energètica?
No és necessari esperar que l'edifici tingui un problema greu.
Hi ha tres moments especialment interessants: quan la comunitat ja necessita intervenir en façana o coberta; quan existeixen problemes recurrents de confort o consum; i quan es planteja una renovació important de les instal·lacions.
En aquests casos, comparar el cost d'una reparació convencional amb el d'una intervenció que incorpori criteris energètics permet prendre la decisió amb més informació.
La rehabilitació energètica no s'hauria d'entendre només com una despesa destinada a complir amb una obra, sinó com una decisió sobre com funcionarà l'edifici durant els pròxims anys.
EFFIC i ForConnect
EFFIC forma part de la xarxa de professionals vinculats a ForConnect i està especialitzada en rehabilitació d'edificis i eficiència energètica.
Per als administradors de finques, disposar d'empreses especialitzades en aquest tipus de projectes facilita una qüestió especialment complexa: coordinar la part tècnica de la rehabilitació amb l'anàlisi econòmica, les possibles ajudes, el finançament i mecanismes com els Certificats d'Estalvi Energètic.
Si la teva comunitat està estudiant una rehabilitació de façana o una millora energètica de l'edifici, a ForConnect pots trobar professionals verificats i sol·licitar assessorament o pressupost abans de prendre una decisió.