La sostenibilitat ha deixat de ser un valor afegit per convertir-se en una necessitat de gestió en qualsevol comunitat de propietaris. Entre les restriccions per sequera que afecten a diferents zones del país, la digitalització de la recollida de residus i el creixement imparable del cotxe elèctric, l'estalvi d'aigua en comunitat de veïns s'ha convertit en un dels eixos centrals de qualsevol pla de sostenibilitat a l'edifici. En aquest article repassem quatre fronts que tota comunitat hauria de tenir en la seva fulla de ruta: aigua, fuites, residus i mobilitat elèctrica.
La sequera obliga a repensar el consum d'aigua a les comunitats
L'estiu torna a posar el focus en la gestió hídrica. Diverses zones del país afronten restriccions d'aigua després de declarar-se la prealerta per sequera, amb ajuntaments que ja interrompen el subministrament en algunes localitats. A les Balears, per exemple, s'ha arribat a prohibir l'ús de l'aigua potable de la xarxa municipal per al reg de gespa i plantes en jardins d'urbanitzacions, així com la neteja amb mànega de vehicles, permetent únicament la neteja amb galleda i baieta. Aquest tipus de mesures, cada vegada més freqüents, anticipen un escenari en què les comunitats hauran de prioritzar l'estalvi d'aigua en zones comunes, jardins i piscines comunitàries com a part de la seva gestió ordinària, no només com a resposta puntual a una crisi estacional.
Estalvi d'aigua comunitat de veïns: mesures que sí funcionen
Més enllà de les restriccions puntuals, existeixen mesures estructurals que qualsevol comunitat pot implementar de forma progressiva:
Instal·lar dispositius de baix consum (perlitzadors, aixetes temporitzades) en zones comunes.
Revisar i optimitzar el sistema de reg de jardins, substituint gespa per espècies de baix consum hídric.
Evitar el buidatge innecessari de la piscina comunitària i millorar el seu sistema de depuració.
Reutilitzar aigua per a tasques de neteja de zones comunes quan sigui tècnicament viable.
Aquestes accions tenen un impacte directe tant en la factura de l'aigua com en la sostenibilitat de l'edifici a mitjà
termini, i solen requerir la intervenció de professionals especialitzats en fontaneria i eficiència hídrica.
Detecció de fuites d'aigua a l'edifici: la tecnologia marca la diferència
Un dels majors focus de malbaratament invisible en qualsevol edifici són les fuites no detectades. A Espanya s'estima que prop del 23% de l'aigua introduïda a les xarxes urbanes no arriba a l'usuari final, ja que es perd en fuites reals o aparents abans de ser comptabilitzada. A escala de comunitat, aquest percentatge es tradueix en canonades antigues, arquetes ocultes o instal·lacions comunitàries que degoten durant mesos sense que ningú ho percebi fins que arriba el rebut.
La detecció de fuites d'aigua en edificis ha evolucionat gràcies a la sensorització: els sensors acústics són capaços d'identificar i localitzar fuites a les canonades amb gran precisió, cosa que no només estalvia aigua, sinó que també redueix significativament els costos de reparació. Aquests sistemes permeten un monitoratge remot especialment útil per a administradors d'edificis o propietaris de múltiples immobles, amb avisos automàtics que anticipen el problema abans que es converteixi en una avaria estructural o en una humitat greu en pisos inferiors.
Per a una comunitat, invertir en detecció precoç de fuites no és només una qüestió d'estalvi econòmic, sinó també de responsabilitat ambiental i de prevenció de sinistres. Comptar amb professionals de fontaneria especialitzats en aquest tipus d'instal·lacions marca la diferència entre una reparació puntual i un pla de manteniment hídric real.
Gestió de residus: cap a contenidors més intel·ligents
L'altre gran repte de sostenibilitat a l'edifici té a veure amb els residus. Diversos municipis estan desplegant sistemes de recollida selectiva més exigents, especialment per a la fracció orgànica. Aquests nous contenidors busquen incentivar el reciclatge de la matèria orgànica i millorar la qualitat de la recollida selectiva, en un context en què la fracció orgànica representa al voltant del 35% dels residus que fins ara es tractaven com a resta. En alguns municipis ja s'estan provant contenidors tancats que han de ser oberts amb una targeta i que estan dedicats a les escombraries orgàniques per incentivar la selecció respecte a altres residus.
Per a les comunitats, això implica dues coses: d'una banda, adaptar els espais comuns destinats als residus (quart de brossa, punts de separació) a les noves exigències municipals; d'altra banda, informar i sensibilitzar els veïns sobre la correcta separació en origen, especialment de la fracció orgànica, que cada vegada té més pes normatiu i econòmic en la factura de residus de l'edifici.
Mobilitat elèctrica: què ha de saber la comunitat abans d'instal·lar un punt de recàrrega
L'instal·lació de punts de recàrrega de cotxe elèctric a la comunitat continua creixent, i convé tenir clar el marc legal abans d'afrontar una instal·lació individual o col·lectiva. La Llei de Propietat Horitzontal, en el seu article 17.5, reconeix un dret específic del propietari que tingui vehicle elèctric: n'hi ha prou amb comunicar prèviament a la comunitat la instal·lació del punt de recàrrega a la seva plaça individual. Això significa que, per a una instal·lació d'ús privat connectada al comptador individual, el procés es redueix a un simple tràmit: comunicar-ho per escrit a la comunitat, sense necessitat de sotmetre-ho a votació en junta.
En el pla de les ajudes, convé revisar cada any les condicions vigents, ja que s'actualitzen amb freqüència: existeix una deducció del 15% en IRPF per instal·lació de punt de recàrrega, subjecta als terminis i requisits que fixi la normativa fiscal vigent en cada moment. Per a instal·lacions col·lectives en garatges comunitaris, amb diverses places afectades, sí que és recomanable planificar la potència disponible, el repartiment de costos i la coordinació amb un instal·lador especialitzat que presenti la documentació tècnica corresponent davant la comunitat.
Un pla de sostenibilitat integral, no mesures aïllades
Estalvi d'aigua, detecció de fuites, gestió de residus i mobilitat elèctrica no són iniciatives independents: formen part d'un mateix pla de sostenibilitat de l'edifici que redueix costos, millora el valor de l'immoble i respon a una demanda creixent de propietaris i administradors. La clau està a abordar-les de forma progressiva, prioritzant allò que generi més estalvi i impacte amb menor inversió inicial, com la detecció de fuites o l'optimització del reg, per després avançar cap a projectes de major envergadura com la recàrrega elèctrica col·lectiva.
Si la teva comunitat vol fer el següent pas, en el directori de professionals de ForConnect pots trobar especialistes en fontaneria, eficiència energètica i instal·lacions elèctriques de confiança per al teu edifici. I si ja tens clar què necessites, pots demanar pressupost i comparar propostes adaptades a la teva comunitat sense compromís.