Cada cop més comunitats de propietaris instal·len càmeres en garatges, portals i zones comunes per frenar robatoris, actes vandàlics o ocupacions. Tanmateix, abans d'aprovar qualsevol sistema convé tenir molt clara la videovigilància comunitat de veïns normativa, perquè instal·lar càmeres sense complir la legislació de protecció de dades pot acabar en sancions econòmiques rellevants i en l'obligació de retirar el sistema. En aquest article repassem què exigeix la llei, com s'han de gestionar les gravacions i com encaixen en aquest ecosistema els porters automàtics smart, el control d'accés i la domòtica.
Què exigeix la normativa de videovigilància comunitat de veïns
L'instal·lació de càmeres en zones comunes no és una decisió que pugui prendre el president pel seu compte ni un grup reduït de propietaris. L'instal·lació de càmeres de vigilància a la comunitat es considera una mesura de seguretat comuna, per la qual cosa NO pot decidir-la unilateralment el president ni un grup reduït de veïns. De fet, en comunitats de veïns les càmeres només es poden instal·lar en zones comunes amb acord de junta, respectant la majoria que exigeix la normativa de propietat horitzontal per a aquest tipus d'acords.
A més, les imatges captades per càmeres de seguretat es consideren dades personals, i l'AEPD considera que fins i tot una càmera desconnectada exigeix complir la normativa, ja que els transeünts no poden verificar si està operativa. Per això, la instal·lació s'ha de planificar des del primer moment amb criteris de protecció de dades, no només de seguretat física. Entre les obligacions principals destaquen aquestes:
Acord previ de la junta de propietaris, seguint la majoria exigida.
Contractació d'una empresa instal·ladora que garanteixi el compliment tècnic i legal.
Cartelleria visible que informi de l'existència de les càmeres.
Un termini màxim de conservació de les gravacions.
Registre d'Activitats de Tractament quan correspongui.
En aquest sentit, la videovigilància en comunitats a Espanya està regulada pel RGPD, la LOPDGDD i els criteris de l'AEPD, amb obligacions que inclouen acord de junta, empresa instal·ladora autoritzada, cartelleria visible, conservació màxima de 30 dies i Registre d'Activitats de Tractament. Si l'administrador de finques gestiona directament el sistema, actua com a encarregat del tractament i ha de signar un contracte d'encàrrec del tractament amb la comunitat.
Cartelleria, conservació d'imatges i qui pot veure-les
Un dels errors més habituals és no senyalitzar correctament la zona videovigilada. La normativa obliga a col·locar cartells visibles abans d'accedir a la zona videovigilada, que han d'identificar el responsable del tractament de dades i indicar com exercir els drets d'accés, supressió o limitació. Moltes comunitats utilitzen avisos antics o incomplets, cosa que constitueix una de les causes més freqüents de sanció.
Respecte a la conservació de les imatges, les gravacions es poden conservar durant un màxim de 30 dies, transcorregut el qual han d'eliminar-se de forma automàtica, tret que estiguin vinculades a una investigació policial o judicial. Tampoc tots els veïns poden accedir lliurement a les gravacions: l'accés a les imatges ha de quedar limitat a les persones expressament autoritzades, sense que sigui proporcional que tots els veïns puguin visualitzar-les, per la qual cosa convé designar una o dues persones responsables amb credencials protegides. De fet, un veí no té dret a veure gravacions per simple interès personal.
Sancions per incomplir la normativa
El cost de no complir pot ser elevat. Segons els criteris sancionadors vigents, l'incompliment pot generar sancions de 900 € a 300.000 €, depenent de la gravetat. De forma més detallada, les infraccions lleus, com l'absència de cartelleria o la conservació d'imatges més de 30 dies, poden assolir els 40.000 €, mentre que les infraccions greus, com càmeres que capten sistemàticament la via pública o propietats alienes, poden arribar als 300.000 €. Un motiu més perquè qualsevol instal·lació es planifiqui amb una empresa professional que conegui la normativa i no només la part tècnica.
Porters automàtics smart i control d'accés: la porta digital de l'edifici
Més enllà de les càmeres, el control d'accés als edificis ha evolucionat notablement. La tecnologia i els nous sistemes de comunicació han permès el salt del tradicional porter automàtic als nous video porters IP, que es converteixen en elements clau per al control d'accés d'un edifici amb una alta garantia de seguretat i eficiència. Aquests sistemes permeten identificar visitants des del mòbil, obrir la porta en remot o integrar el porter amb altres dispositius de l'habitatge.
En l'àmbit del control d'accessos en general, la tendència apunta cap a solucions més flexibles i connectades. El model de control d'accessos com a servei guanya força perquè permet gestió remota, actualitzacions automàtiques i reducció de costos operatius, amb implementacions híbrides que combinen control local i núvol. Traslladat a una comunitat de veïns, això es tradueix en clauers virtuals, codis temporals per a visites o proveïdors, i registres d'accessos que faciliten la gestió d'incidències sense dependre de claus físiques que es perden o es dupliquen sense control.
Domòtica i fibra òptica: la base d'un edifici realment connectat
Ni la videovigilància ni el control d'accés smart funcionen sense una infraestructura de telecomunicacions adequada. Comptar amb fibra òptica de qualitat a l'edifici és el que permet que les càmeres gravin al núvol, que els porters IP funcionin sense talls i que la domòtica de les zones comunes —il·luminació, reg, control d'accessos al garatge— respongui en temps real. Quan una comunitat planteja renovar el seu sistema de seguretat, convé aprofitar per revisar també l'estat de la infraestructura de telecomunicacions de l'edifici, ja que unes canalitzacions o un cablejat obsolets poden limitar molt el rendiment dels nous equips.
Per això, abans d'aprovar qualsevol projecte de seguretat i domòtica, és recomanable demanar pressupost a diversos professionals especialitzats que valorin tant la part legal com la tècnica. En el directori de professionals de ForConnect trobaràs instal·ladors de videovigilància, control d'accés i telecomunicacions verificats i adaptats a les necessitats de comunitats de propietaris.
Com fer el següent pas amb garanties
Modernitzar la seguretat d'una comunitat —càmeres, porters smart, control d'accés i domòtica— és una inversió que millora la tranquil·litat dels veïns, però només té sentit si es fa complint la normativa des del disseny del projecte: acord de junta, cartelleria, terminis de conservació i accés restringit a les gravacions. Comptar amb professionals que entenguin tant la part tècnica com la legal evita disgustos i sancions futures.
Si la teva comunitat està valorant instal·lar o renovar el seu sistema de videovigilància, control d'accés o domòtica, pots sol·licitar pressupost a través de ForConnect i comparar propostes d'instal·ladors especialitzats que coneixen la normativa aplicable a comunitats de propietaris.